Lorena Reolid: Entrevista a un music, Juanen Carreres

infussio

Ací tenim una entrevista que la nostra col.laboradora Lorena Reolid li va fer a un dels joves músics de Puçol, Juanen Carreres

Juanen Carreres és un jove puçolenc amb una llarga trajectòria dalt dels escenaris, un multiinstrumentista i compositor que ha portat la música tradicional valenciana i la seua pròpia més enllà de les nostres fronteres. Recentment ha participat en dos dels discos que millor definirien l'estil d'aquest polifacètic artista: 20 anys de l'Escola de Tabal i Dolçaina de Puçol i Rocanfolc del grup de rock Infussió. Però, no només és la música qui agita la seua motivació sinó que l'activisme social, cultural o ecològic són també algunes de les causes que estimulen a aquest melòman i l'inciten a continuar oferint-nos la seua música.

29 Nov 2012 0 comment
(0 votos)
 
Lorena Reolid: Entrevista a un music, Juanen Carreres

 

juanen 1

-Quan i com s'inicia la teua vocació musical?

Als set anys d'edat, recorde que estava en les festes de Benifairó de les Valls, passava un dolçainer fent cercavila i ma mare insinuà que potser eixa seria una bona activitat extraescolar, així que em vaig apuntar a l'Escola de Tabal i Dolçaina de Puçol.

Eixe mateix any vaig fer les meues primeres actuacions en directe i gairabé sense adonar-me, vaig trobar una via d'expressió que desconeixia.

A més, vaig tindre la sort de tindre com a mestre a un dels millors dolçainers del nostre panorama, Xavier Ahuir, del grup Al Tall. A ell li dec molt del que hui sóc, com a músic i com a persona.

-Es pot viure de la música? És el teu cas o compagines aquesta vocació amb la teua feina?

Això és molt relatiu, la música és un mercat molt desregularitzat. Si et refereixes a viure de les actuacions, és molt difícil, si el músic pot compaginar les seues actuacions, fer classes, fer de músic de sessió i mil coses més (a banda de ser l'administrador) sí que és possible... l'únic que necessita és treballar unes vint-i-cinc hores al dia, aproximadament.

Jo treballe a una fàbrica i li dedique a la música tot el temps que puc, que és més del que caldria però menys del que m'agradaria.

Altre problema afegit si tries la música com a professió és la precarietat que de vegades pateix el sector, tots sabem la situació que estem vivint, tothom intenta ajustar i retallar al màxim el pressupost i les despeses, açò fa que molt sovint qui contracta, planteja l'opció de no donar d'alta l'actuació (pagar en diners negres) i de fet, no és cap secret que moltes voltes es fa així. Açò potser siga beneficiós per qui contracta i també per alguns músics que toquen per afició però, per a qui és músic de professió, no cotitzar és un problema i ben gros.

-Amb quin músic o grup musical t'identificaries?

M'agraden molt grups valencians com Al Tall o Carles Dénia perquè conten la realitat social i cultural que tinc més a prop, també tinc especial devoció per grups com Miranda, Paté de Fuá o Jorge Drexler, per la seua deliciosa manera d'expressar els sentiments que pot tindre qualsevol persona i, com que no sóc molt seguidor de bandes com Tequila, Los Rodríguez o Ariel Rot pel seu rock and roll.

Em sent identificat perquè m'agraden i, a l'hora de compondre o interpretar la meua música, intente que eixes siguen tres de les bases més importants a tindre en compte... altra cosa és que aconseguisca semblar-me mínimament a eixos músics, ja volgués jo!

Tot i que cal tindre un ventall molt ampli, d'allà on menys t'ho esperes aprens alguna cosa.

-Creus que existeix la bona música i la barata?

Jo no crec en el concepte de bona música, crec més en el bon oient.

És cert que hi han cançons o estils musicals que per la seua idiosincràsia estan limitats en certs aspectes però, això no vol dir que siguen millor o pitjor, només vol dir que t'agraden més o menys.

El bon oient ha de saber analitzar les cançons, sentir-les, explicar-les... el mateix que passa amb altres disciplines artístiques com la pintura, el cinema, el teatre... Està clar que també pot passar que no sàpigues per què t'agrada una cançò o un quadre, perquè no conegues el motiu, no vol dir que aquest no existisca.

La música barata sí que és, per desgràcia, una realitat i ben estesa. El que entenem per música mainstream és, en la majoria dels casos, una música pensada per a un sector de la societat amb poca educació musical (que tot siga dit, em pareix perfectament lícit, cadascú fa el que vol) però que no suma res al concepte de música entés com a cultura, al meu parer.

A les discogràfiques que treballen amb aquest tipus de música no els interessa tindre un públic massa crític ni culte, només els interessa guanyar diners. Hi ha excepcions, com en tot, però ben poques. Això sí, la música barata “sona de puta mare”.

-A quins projectes estàs ficat? Quins plans de futur tens?

Continue fent actuacions amb la dolçaina i amb Infussió, que és la banda amb la qual més m'identifique de les que tinc en marxa.

També faig actuacions de tant en tant amb formacions acústiques que muntem puntualment i quasi per encàrrec, a més d'una orquestra, un grup de versions de Los Rodriguez, un duet amb què fem versions de Mecano i totes les col·laboracions que em deixen. La resta de projectes que tinc en marxa són coses menys serioses, sí, menys encara.

En un futur no sé què faré, la veritat és que no em preocupa massa. Espere continuar component i interpretant i coincidint en gent tan genial i tan bons músics com fins ara, amb això (i no palmar pasta) estic satisfet.

infussio

-Respecte al teu grup, com sorgeix Infussió?

Infussió va nàixer de la necessitat que teníem tres alumnes de l'Escola de Tabal i Dolçaina de Puçol (Àlex, Juanjo i jo) de portar la música que fèiem a un estil més rock, que també ens agradava molt.

Així hem acabat nodrint el nostre repertori de cançons populars com la Dansa de la Moma, l'Havanera dels Tramussos, El Tio Canya... o composicions pròpies emmarcades dintre de l'estil tradicional, com cercaviles, albades, marxes mores...

-Per què us decidiu a cantar en valencià?

Supose que és, simplement, perquè pensem en valencià.

És cert que hi ha dues excepcions, al repertori tenim un parell de temes en castellà. El motiu és el mateix, quan vaig escriure eixes lletres, per circumstàncies de la temàtica ho vaig fer en llengua castellana.

Si dominara altres llengües com per expressar el que sent de manera correcta i es presentara l'ocasió d'utilitzar-les, també ho faria. Encara que el que més m'agrada i com més còmode em sent és cantant en la meua llengua, això no ho puc negar.

-Quines són les influències de la banda?

Buf! la base sembla una barreja de grups valencians de fa alguns anys (Al Tall, El Sifoner, Lluís Miquel...) i bandes de pop-rock espanyol dels anys 80 i 90 (Tequila, Los Rebeldes, Los Rodríguez...) però a açò cal afegir influències del punk clàssic, metall, pasdoble... un despropòssit total!

-En qui o en què us inspireu quan componeu les vostres cançons?

Els temes que més tractem són coses quotidianes, que qualsevol pot entendre o sentir, els que més ens interessa són els temes sentimentals, socials, reivindicatius... tot allò que sentim nostre i que la gent del nostre voltant pot sentir de la mateixa manera.

-Què és allò que voleu transmetre amb la vostra música?

Principalment el que intentem és traure un missatge positiu, de vegades és complicat depenent de quin tema es tracte però, ja està la situació prou difícil com a posar-nos més pessimistes encara.

Volem que la gent pense i recapacite sobre certes coses, sí, però que mai deixe de somriure.

-Quina ha sigut l'acceptació del vostre darrer treball o de la vostra música en general?

Estem molt contents de com ha funcionat el disc Rocanfolc, en poc més d'un mes havíem passat de les 700 còpies venudes. Però pense que açò no és l'indicatiu principal d'acceptació de la música o la banda, jo considere més important que els col·lectius, ajuntaments o "garitos" continuen confiant en la nostra proposta. No som una banda que es farte de fer actuacions, però tampoc no ens podem queixar de poca feina, la veritat.

Una manera de saber si l'acceptació ha estat bona és quan la gent ix d'un concert xiulant alguna de les melodies que ha escoltat, en eixe sentit, pense que les melodies alegres i ximplones i el bon gust per a interpretar del nostre dolçainer juguen molt al nostre favor. Açò del xiulit sona "garrulo" però és així...

En general, estem molt satisfets de l'acollida del nostre treball en aquets set anys...

juanen 2

-En qüestions de promoció, com d'importants són les xarxes socials a l'hora d'arribar a la gent?

Pense que són importantíssimes. Faciliten la promoció, l'arribada al públic...

A més a més, la via directa de comunicació que tens i tenen amb tu, el fet de no vore'ns com una cosa que està ahí, lluny, distant, inaccessible... tot això crea un vincle (tant per a l'artista com per al músic) que abans no existia, o no de la mateixa manera.

Com a públic, que també sóc, pense que sents una relació més directa. A mi m'agrada veure com és el dia a dia dels artistes que admire, saber què fan, com preparen un concert, l'alegria d'un diumenge després d'una actuació... sense aquestes xarxes socials ens perdríem aquests detalls. Ara bé, per a mi no hi ha res com poder abraçar la teua artista preferida quan acaba un concert, ni xarxes socials ni res...

-Com creus que afecta la crisi a la indústria musical?

En el punt de l'entrevista que ens trobem, crec que ja podem començar a parlar clar, "la indústria musical és una pantomima", ho dic un poc en la línia del que et comentava abans de la música bona o barata. Indústria i música són dos termes que no haurien d'anar mai lligats.

Si els afecta la crisi, que es foten! Què és això de fer la música que l'oient vol escoltar? Què vol dir això de no fer crítica de cap manera? Per què ha de sonar el disc amb la mateixa intensitat del començament a la fi? Existeix vida després del compàs de dos per quatre?

Des del meu punt de vista, la música ha d'estimular, ha d'educar d'alguna manera... l'art no ha de deixar-te impassible i, si ho fa, no és art. Què és això de llegir mentre s'escolta música, estem bojos o què? Hem de ficar els cinc sentits quan estem davant d'una obra d'art, siga música o siga el que siga...

Bé, m'he esplaiat una mica massa, no? En definitiva, el que vull dir és que a qui més afecta és a qui veu la música com un negoci.

Està clar que ens ha perjudicat a tots, tenim menys actuacions, cobrem a 90 dies (o no cobrem), reduïm les formacions, rebaixem el preu... el mateix que a la resta d'oficis.

Però el que sí és una llàstima és que aquesta indústria no eduque sinó que faça tot el contrari. Estan aconseguint tindre una clientela cada vegada més ignorant, menys crítica, més submissa... estan fent el que els convé per dur endavant una indústria però, no la música. Evidentment i per sort, existeixen excepcions.

-Com a músic, què opines dels concursos musicals com La Voz? Creus que embruten la indústria musical o són un vehicle per fer-se conèixer?

Cadascú pot fer el que vulga, jo pense que no són el millor lloc per a educar-se com a artista, el que sí que està clar és que són un lloc excepcional per a promocionar-se.

He vist alguns programes d'aquest tipus i hi ha gent realment bona (i molta pallorfa) però el millor són els crítics o el jurat o tota aquesta gent que està ahí per valorar-los... aquests sí que són la canya! La majoria de les opinions fan riure, això sense comptar quan diuen el que han de dir, vull dir allò que els imposen.

I per si n'hi havia prou amb el que li interessa a la direcció del programa (el guapet que canta, el graciós, l'altre que dóna pena i cau bé, la xica de les mamelles del 23% del share, el que està mig fava i encara fa més gràcia que l'anterior...) arriben les discogràfiques... ara sí que estem tots!

A més dels interesaos del programa, amb l'audiència, afegim els de la discogràfica amb el que es pot vendre de qualsevol manera... vés i corre! Resumint, no crec que embruten cap imatge, estan en la línia.

Per finalitzar m'agradaria destacar que no m'agraden els concursos i els concursos de qualsevol tipus d'art menys encara, dir qui o què és millor en qüestió de sentiments, em sembla un insult a la intel·ligència.

-Qui ha sigut el teu millor moment com a músic? I el pitjor?

Els millors moments com a músic no me'ls ha donat la música, sinó les persones: actuar en un hospital, en una residència d'ancians o en un centre de persones amb discapacitat i sentir que ajudes, que aportes allò que pots, eixa és la millor sensació que he tingut fent música.

El concert a l'Aplec dels Ports, amb un camp de futbol ple de gom a gom, els concerts a l'estranger, el dia que vam obrir per a Al Tall o el dia de la presentació de Rocanfolc, també han sigut grans dies per a mi, però no es pot comparar...

El pitjor ha sigut musicar la pèrdua d'alguns amics, són moments durs i difícils per tocar.

-Què ha aportat la música a la teua vida?

Alegria, ordre, disciplina, festa, bons moments, bons amics, alguns dinerets... només coses bones!

Si d'alguna cosa he de renegar, que tampoc, és que de vegades em costa escoltar la música sense valorar-la o analitzar-la, em costa dedicar-me a oir-la solament. Supose que és una cosa que ens passa a tots els músics, però a mi em fot haver de concentrar-me per a no concentrar-me.

juanen 3

-I per finalitzar, donaries algun consell als músics més joves del teu poble?

Clar, a assajar!

Gràcies Juanen.

Lorena Reolid Cebrián

Última modificación Jueves, 15 Enero 2015 16:35

XTú Joventut de Puçol

logo gray

Connecta amb XTúPuçol

Subscriu-te al newsletter per a rebre l'últim en novetats de Puçol!

  • Per a estudiants
  • Per als que busquen treball
  • Per als que ho volen tot

Contacte

Plaza Joan de Ribera, s/n 46530 Puçol (Valencia)
Teléfono: 650 858 151
Fax: 961 464 556

Necessites ajuda?

Si tienes cualquier pregunta o sugerencia, no dudes en ponerte en contacto con nosotros.

Plaza Joan de Ribera, s/n 46530 Puçol (Valencia)
Teléfono: 650 858 151
Fax: 961 464 556