Les proves psicotècniques

31 tests

Els tests psicotècnics són proves que tracten de calibrar objectivament la intel·ligència, aptituds específiques o personalitat dels candidats a un lloc de treball. Normalment només són una primera garbella abans de la prova decisiva, que sol ser l'entrevista.

La millor forma d'enfrontar-se a un psicotècnic és practicant, és a dir, fent tests no sols de llibres, sinó reals, o siga, presentant-se a processos de selecció. Segurament una persona amb menors aptituds però que té hàbit d'enfrontar-se a psicotècnics superarà a una altra amb més capacitat però que no té prou pràctica amb els tests.

02 Jul 2012 0 comment
(0 votos)
 
Les proves psicotècniques

MOLT IMPORTANT: fracassar en un test psicotècnic no significa que no valguem per a una cosa, sinó que el nostre perfil no s'adequa al que en un moment concret necessita una organització. A més, no sempre les proves de selecció són idònies per a elegir el millor candidat. Pensa que els seleccionadors i tècnics en recursos humans no són perfectes; també s'equivoquen.

Els tests psicotècnics són de molt variats tipus, podent destacar-se:

-Tests d'intel·ligència abstracta. Quasi tot el món hi ha vist en alguna ocasió este tipus de tests. Generalment s'estructuren en una sèrie de figures, per exemple, fitxes de dòmino, rectangles, cercles, etc, que continuen una sèrie lògica i que cal completar amb una figura a elegir entre les propostes. El raonament sol ser si la figura està ombrejada o no i en quin grau, si les ratlles són verticals o horitzontals, si gira en un sentit o un altre, etc. No cal ni dir-ho que estes proves es dominen amb la pràctica i és molt dubtós que mesuren la intel·ligència objectiva.

-Tests d'Intel·ligència manipulativa. Estos tests són poc freqüents i consisteixen a posar en pràctica la capacitat creativa i reproductiva, a través de trencaclosques visuals i tangrams. Tests de raonament abstracte. Poden consistir a completar una sèrie de lletres que continuen una seqüència lògica (en este cas cal practicar l'orde de les lletres i la distància entre elles en l'alfabet sense repetir-ho seqüencialment), una sèrie de nombres a completar o altres proves més difícils. Una prova que pot tornar-se molt punyetera és la que consisteix en una sèrie d'operacions matemàtiques senzilles indicades en les que els nombres han sigut substituïts per símbols (recordes el conegut sumafrutas d'alguns passatemps?) i hem de deduir a quina xifra correspon cada símbol. Com en la majoria de proves psicotècniques, la pressió de la falta de temps pot ser determinant per a fer-nos caure, d'ací la importància de la pràctica.

-Tests de pensament logicoanalític. Són poc usuals i consisteixen a completar una taula o deduir unes dades concretes a partir d'una sèrie de frases o un text breu.

-Tests de capacitat verbal. Són prou freqüents i dels més objectius, per la dificultat de practicar un vocabulari molt ampli, de manera que si no tens costum de llegir una literatura rica verbalment serà difícil corregir les teues limitacions en poc temps. En tot cas, no et desanimes i avant.
Estos tests adopten la forma de proposar una paraula i tu has d'elegir el seu sinònim d'entre quatre propostes. En altres ocasions, es proposa una frase del tipus "diàlisi és a ronyó com la lent divergent és a..." i tu has de completar la frase amb alguna de les paraules que es proposen. Òbviament, si les frases toquen qüestions tècniques o especialitzades es torna més una qüestió de cultura general, o de persona curiosa i polifacètica, que d'exclusiva capacitat verbal.

-Tests de raonament numèric. Freqüentment es proposa una sèrie de nombres que segueixen un raonament lògic i que cal completar, igual que ocorre amb els tests de raonament abstracte, però ací a més influeix la rapidesa de càlcul mental. Una prova d'este tipus que realitza habitualment una coneguda caixa d'estalvis catalana consisteix a oferir grups de tres nombres al costat d'un "sí" i un "no", de manera que l'aspirant només ha de fer indicar si sumen 15 o no. En este exercici es dóna un temps molt inferior al necessari per a acabar l'exercici, i es tracta de vore qui és capaç de fer un nombre més gran. Com és usual, este exercici combina diversos tipus d'avaluació al mateix temps, de manera que també pot servir com a test de resistència a la fatiga.

-Tests de capacitat memorística. Molt poques empreses utilitzen este sistema de selecció i consisteix bé a memoritzar textos breus o a repetir aparellaments de paraules dos a dos.

-Tests de resistència a la fatiga. Consisteixen en proves molt senzilles però en quantitat desproporcionada al temps, de manera que l'aspirant ha de mantindre una bona mitjana en nombre de respostes correctes al llarg de l'exercici perquè el temps li permeta contestar un elevat nombre de les propostes.

-Tests de mecànica. Són rars de trobar i poden adoptar molt variades formes. La més panoli és com el laberint dels passatemps, només que en comptes de trobar l'eixida cal traslladar nombres a la casella corresponent. Una altra forma possible és un diagrama complex de palanques, corrioles i contrapesos, i l'aspirant ha de dir en quina direcció de les propostes es mourà.

-Tests de raonament espacial. Poden assimilar-se als d'intel·ligència abstracta o bé consistir en una figura a què hem de trobar-li una altra igual d'entre diverses propostes, o a compondre una figura amb els fragments donats. Personalment els considere una estupidesa, perquè una persona que practica les deu diferències en el Prompte pot obtindre millor resultat que un premi Nobel de literatura. Increïble però cert. Encara així, pràctica.

-Tests de personalitat. S'estan convertint sens dubte en l'estrela dels tests moderns perquè les empreses cada vegada més valoren les actituds personals del subjecte més enllà de la seua qualificació. I això perquè un bon seleccionador no buscarà el candidat amb una preparació més impressionant o amb millor expedient acadèmic, sinó a què millor s'adapte a les necessitats de l'empresa.

Estudiar la personalitat significa analitzar les pautes duradores en la forma de percebre, pensar i relacionar-se amb l'ambient i amb un mateix, pautes que es fan patents en una àmplia gamma de contextos personals, socials i laborals.

Els consells per a enfrontar-se a un test de personalitat són:

-Estar relaxat.

-Ser optimista i positiu davant del resultat.

-Evita contestar a tot que sí.

-Evita contestar a l'atzar.

-Sé clar però moderat, evita propostes radicals.

-Si et donen l'opció de decantar-te pel "no sap/no contesta" o "indiferent", no abuses d'esta possibilitat. Els dubtes i inseguretats puntuaran en el teu contra.

-Mostra en les respostes un tarannà obert, col·laborador, equilibrat.

-I el consell més freqüent: sé sincer, sé tu mateix.

Este últim consell és molt discutible. Per exemple si tu ets més prompte tímida i l'empresa busca un perfil comercial o amb dots de comandament hauràs d'orientar les teues respostes cap al que interessa, si no vols autoeliminar-te.

Per descomptat que tot el món hauria de presentar-se per a allò que s'adapta a la seua personalitat, però com això quasi mai és possible, hauràs de capejar el temporal com pugues.

Quan en un test de personalitat tractem de tergiversar en el nostre benefici les respostes, hem de procurar no exagerar al buscar un aspecte massa favorable i procurar que no "cante" massa a l'atribuir-nos qualitats que es consideren importants per a l'èxit.

Les trampes més freqüents que tenen estos tests per a agarrar-nos són, en primer lloc, tenen subjacent una escala que detecta estes desviacions i puntua negativament cap al subjecte.

En segon lloc, poden repetir sibil·linament amb diferent formulació la referència a una qüestió concreta per a vore si som incoherents amb respostes anteriors. EVITA SEMPRE CONTRADIR-TE, és allò fonamental en un test de personalitat.

En tercer lloc, poden tindre directament les anomenades preguntes de sinceritat saltades entre les altres al llarg del qüestionari. Estes preguntes tracten d'inclinar-nos cap a l'exageració irreal al tractar d'elogiar-nos a nosaltres mateixos. Vaja per exemple la pregunta següent:

Vostè és puntual...

a)Absolutament sempre.

b)Moltes vegades.

c)Ho intenta sempre.

d)En ocasions.

La primera temptació al respondre és assenyalar la resposta a).
Cras error. Ningú pot ser puntual absolutament sempre, perquè tots hem arribat tard alguna vegada, encara que no fóra per culpa nostra.
Per això, eixa resposta seria interpretada com a mentidera i puntuaria en contra de l'aspirant.
Si al contrari respons la pregunta b), das a entendre que si ets puntual moltes vegades és perquè altres no ho ets, amb la qual cosa l'opinió que tindran de tu és només regular.

Si en una ostentació de sinceritat et decantes per l'opció d), das una pèssima imatge, de persona en general impuntual. Òbviament la resposta que millor et puntuaria és la c).

Recorda que si el conjunt de preguntes de sinceritat indiquen que l'aspirant no ha sigut sincer, ni tan sols es corregiran la resta de preguntes perquè s'entén que no són fiables, que no tiren la verdadera personalitat de l'aspirant.

Última modificación Jueves, 03 Noviembre 2016 14:01

XTú Joventut de Puçol

logo gray

Connecta amb XTúPuçol

Subscriu-te al newsletter per a rebre l'últim en novetats de Puçol!

  • Per a estudiants
  • Per als que busquen treball
  • Per als que ho volen tot

Contacte

Plaza Joan de Ribera, s/n 46530 Puçol (Valencia)
Teléfono: 650 858 151
Fax: 961 464 556

Necessites ajuda?

Si tienes cualquier pregunta o sugerencia, no dudes en ponerte en contacto con nosotros.

Plaza Joan de Ribera, s/n 46530 Puçol (Valencia)
Teléfono: 650 858 151
Fax: 961 464 556